A tots els que, un dia o altre, han hagut d'emigrar
Post date: 22/03/2012 17:20:39
El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia, però també és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial. Moltes persones, un dia o altre, s'han vist forçades o han escollit emigrar de la seva terra.
És el cas de molts catalans que, després de la Guerra Civil, fugien de la fam, la presó o la mort. O el de tants andalusos que, fa quaranta anys, van abandonar la seva terra en busca d'un futur millor. I també el de tantes persones que, al segle XXI, han deixat la seva terra per millorar la situació de les seves famílies.
Pere Quart va ser un d'aquests emigrants, i aquest poema reflecteix la tristesa d'abandonar la pròpia terra.
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.
que la somnio completa.
(Pere Quart)
